Història

El perquè històric de Moixent s'explica, abans que res, per la necessitat de controlar i defendre un estratègic camí. La vall de Montesa és un corredor entre muntanyes, drenat pel riu Cànyoles, antany conegut com el riu de Montesa. La rellevància històrica del paratge, com a ruta de trànsit de persones i mercaderies entre la meseta castellana i el litoral valencià, ve de molt antic. La Via Heràclea dels ibers i cartaginesos, la Via Augusta dels romans, la calçada islàmica i el camí reial de Xàtiva a Toledo, el ferrocarril de València a Madrid, la carretera N-430 i actual autovia de València a Albacete, i el projectat tren d'alta velocitat (AVE)... s'ajusten, poc més o poc menys, a l'itinerari longitudinal proposat per la mare natura.

En temps dels ibers, a la vora de l'altiplà de les Alcusses (la part més fèrtil i cultivada del terme), va fructificar un important poblat fortificat, denominat en l'actualitat la Bastida ( circa 425-325 a. C.). Ací van exhumar els arqueòlegs la figureta de bronze del cèlebre guerrer de Moixent, una de les joies més rellevants de l'art ibèric valencià. Desaparegut el poblat, els romans van traçar la Via Augusta i van edificar –segurament en el mateix Moixent o molt prop– una mansió o hostal denominat Ad Statuas ("Prop de les Estàtues"), tal vegada per haver-ho relacionat amb el monumental conjunt escultòric del Corral de Saus, necròpolis iber-romana dels segles VII a.C. Just en el trànsit de l'època ibèrica a la romana, algun cartaginès va haver d'ocultar un tresoret de seixanta monedes de plata, amb encunyacions de Siracusa i Empúries, en la falda del que seria castell islàmic de Garamoixent. Este tresor de Garamoixent va ser descobert l'any 1910.

En la muntanya del Castell de Moixent, zona de frontera i de conflicte entre bizantins i visigots (segle VI), pareix que va haver-hi una guarnició que va deixar restes ceràmiques, recentment estudiades. En relació amb esta troballa, ha sigut explicat el nom àrab de Moixent, Muxän (pronunciat Moxén ), a partir del nom d'un important magnat de la Xàtiva visigoda, el bisbe Muttu ( circa 560-600); per derivació filològica: vila Muttiana > vila Mussiana >àrab dialectal Moxén(a).

En temps del califat Omeia (segle X), va haver-hi també una guarnició en el Castellaret de Dalt, que controlava la calçada i la vall. Els musulmans de l'alqueria moixentina cultivaven l'horta i, sobretot, els apartats però feraços secans cerealícoles de les Alcusses, propietat d'un aristòcrata cognomenat Ibn Iattäb. De les Alcusses procedix l'única làpida àrab, del període almoràvit, localitzada en terme de Moixent. En temps de labors i de collites, els llauradors o segadors improvisaven allí barraques anomenades alcusses, de l'àrab al-khüsa, "barraca, cobert". En un document de la cancelleria reial datat en 1257, figura Moxén com una localitat islàmica conquistada pocs anys arrere (en 1245), amb la seua torre dels Coloms i el castell almohade acabats d'edificar ( circa 1172-1200). Tot estava preparat per a establir ací una vilanova de cristians, una pobla de valencians.

En efecte, el 2 de desembre de l'any 1303, el feudal Gonçal Garcia Maça de Liçana va atorgar la carta de poblament de Moixent i les Alcusses. En ella, s'encarregava a catorze repartidors catalans i aragonesos la comesa de dividir la terra de labor en 200 lots per a 200 famílies de colons, que són els avantpassats dels actuals moixentins. En el transcurs de la baixa edat mitjana, Moixent va ser senyoriu dels Maça de Liçana (baronia des de 1394), i va patir les destructives seqüeles de les invasions castellanes, en ocasió de les guerres amb Castella. El pont de la Cadena, que segons la tradició popular és un pont romà, ha sigut datat pels historiadors en el segle XIV.

L'any 1510 van ser empadronades 139 famílies de mogentins, que eren ja 360 en 1600 (uns 1.600 habitants), gràcies a la colonització de secans per a plantar vinyes, els vins de la qual s'exportaven massivament a les ciutats castellanes. Arran de l'expulsió dels moriscos (1609), es va produir una crisi per la marxa sobtada de molts pobladors. Però la vila es va recuperar, sobretot durant els segles XVIII i XIX, que va continuar destacant sobretot Moixent per la seua producció i mercadeig vinícola. En el segle XIX, temps de terratinents de la vinya i de masies i extenses heretats, Moixent va patir els efectes de la lluita entre carlins i liberals, com la resta de la comarca. Posteriorment, va succeir el desastre de l'Any Deu (1910), quan la plaga de la fil·loxera va arruïnar totes les vinyes del terme i va obligar molta gent a emigrar. No obstant, des de mitjans del segle passat, Moixent s'ha consolidat com un poble econòmicament pròsper i amb molts atractius per a viure.

Dates clau de la història a Moixent.

  • Any 1520 : Naix a Moixent Fra Cristóbal Moreno del Camí, "el Pare Moreno", que va arribar a ser arquebisbe de València i confessor de l'emperadriu Maria d'Àustria. En 1567 va fundar a Moixent el Convent de Religiosos Franciscans Menors de Sant Antoni Abad, del que encara es conserva la capella.
  • Any 1521: El castell de Moixent és assetjat durant la rebel·lió gremial de les Germanies.
  • Any 1609: Expulsió dels moriscos del Regne de València.
  • Any 1647: Pesta bubònica que va afectar durament Moixent.
  • Any 1707: Batalla d'Almansa i incendi de Xàtiva, durant la Guerra de Successió Espanyola, Felipe V suprimix els furs del Regne de València.
  • Any 1771: possible data de construcció del pantà del Bosquet. Any 1814: Camí de Madrid, el rei Fernando VII pernocta a Moixent.
  • Any 1873: Moixent s'adherix a la fracassada Junta Revolucionària del Cantó Valencià.
  • Any 1880: El rector Quilis comença la construcció de l'església de Moixent.