DESCRIPCIÓ

 

UNA CIUTAT IBÈRICA DEL SEGLE IV AC

La Bastida de les Alcusses va ser una de les ciutats més importants del nord de la Contestània ibèrica en el segle IV a.c. Tanmateix, desconeixem el seu nom, com també les causes historiques que motivaren la seua destrucció i el seu abandonament cap al 325 a.c., després d'una curta existència de vora 100 anys, en el període de màxim apogeu de la Cultura Ibèrica.

Les excavacions arqueològiques realitzades pel Servici d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València entre els anys 1928 i 1931 van descobrir, aproximadament, la meitat de la superfície de la ciutat. La magnitud de les seues restes constructives i la riquesa de les troballes, entre les quals destaquen una làmina de plom amb escriptura ibèrica, figuretes com la del Guerrer de Moixent, gran quantitat d'instruments de ferro i una variada vaixella de ceràmica, van fer que este jaciment fóra declarat Monument Històrico-Artístic l'any 1931.

En l'actualitat, el Museu de Prehistòria ha représ la línea d'investigacions a la Bastida amb un ampli projecte d'excavacions, restauració i difusió del jaciment a fi de mostrar a tots els visitants la importància del nostre patrimoni arqueològic i, alhora, la possibilitat de descobrir com vivien els ibers.

 

L'ENTORN GEOGRÀFIC I EL PAISATGE

La Bastida ocupa un dels cims allargats del sistema muntanyenc de la Serra Grossa, a 741 m d'altitud, i limita al nord amb el pla de les Alcusses i al sud amb la vall de l'Alforí de Fontanars. En este punt s'encreuen dues vies de gran importància històrica que aprofiten sengles corredors naturals: el camí que posa en comunicació la costa amb la meseta i l'Alta Andalusia, conegut en època romana com a Via Augusta, i el curs del riu Vinalopó que es dirigix cap a les terres alacantines. Esta situació privilegiada convertix la Bastida, a més d'un oppidum defensiu, en un centre econòmic on primeres matèries i productes manufacturats indígenes es bescanviaven per objectes de prestigi importats, com ara les ceràmiques gregues.

L'estudi de les fustes carbonitzades trobades a la Bastida, i en la propera necròpoli del Corral de Saus, mostra que durant l'època ibèrica hi havia un paisatge de bosc de carrasques, esclarissat per zones de pins bords, i un sotabosc dens format per ginebres, savines, coscolles i espins. El freixe ens assenyala un bosc de ribera associat als marges del riu Cànyoles.

La ciutat ocupava una extensió de 4.2 ha i estava protegida per una muralla de traçat sinuós que s'adapta al cim de la muntanya. L'accés s'hi realitzava per la part occidental. Després de travessar un gran espai d'1.5 ha, delimitat per un llarg llenç ciclopi, i sense restes constructives, s'arriba al recinte emmurallat. De la muralla es conserva la base de pedra, de 4 m d'ample i 2.5 m d'alt, a la qual cal afegir l'alçat de toves que té una altura original entre 6 i 8 m. Esta construcció estava revestida per una capa de fang i, possiblement, coronada de merlets. En el front oest del recinte s'obri la porta principal i al seu costat es conserven dues torres quadrangulars. Unes altres dues portes, més menudes, se situen en els costats nord i sud, i una quarta en l'extrem oriental, també defensada per una torre.

 

La Bastida mostra un urbanisme complex, amb grans cases agrupades en illes i disposades a un costat i a un altre del carrer central que recorre tot el poblat. D'este carrer principal arranquen els carrers secundaris perpendiculars, com també les places, una d'elles amb una gran cisterna. Un camí de ronda recorre tot el perímetre emmurallat.

Tant la xarxa viària com els habitatges s'adapten al relleu, el pendent del qual obliga a anivellar el terreny on s'han de construir les illes de cases mitjançant murs de contenció que són omplits amb pedres i terra. Així, les habitacions van escalonant-se, la qual cosa condiciona l'organització interna de les cases i la situació de les portes que s'obrin en els llocs més accessibles.

Els habitatges de la Bastida són d'una planta, només, compartimentada en diverses habitacions i amb una superfície entre 80 i 150 m2. Els espais es distribuixen de manera diferent segons les necessitats i les activitats dels seus ocupants, encara que predomina el model d'habitació principal on es troba la llar, centre de la vida domèstica, i estances secundàries que es destinen a magatzems, àrees de treball o estables. Moltes d'estes cases mostren remodelacions i ampliacions que en molts casos envaïxen i reduïxen l'espai dels carrers.